Filologia

60 - 90. Informació variable en funció del tipus d'estudis previs.

Facultat de Filologia

35

Oferir una formació específica en els camps relacionats dels estudis clàssics, semítics i indoeuropeus, que proporcioni uns coneixements aprofundits sobre les cultures i les llengües de la Mediterrània i del Pròxim Orient a l'antiguitat i sobre llur recepció i continuïtat en èpoques posteriors fins a l'actualitat. Mitjançant aquesta formació, els estudiants han d'adquirir uns coneixements sòlids i una iniciació en l'estudi i la recerca a nivell internacional sobre la cultura antiga de la Mediterrània oriental, base de la tradició occidental posterior, així com unes competències i habilitats que els permetin encarar una carrera ja sia investigadora, acadèmica o professional amb garanties de rigor. La diferenciació entre els diversos itineraris es produirà particularment en el nivell del pràcticum, ja que els coneixements globals no tenen per què ser diferents.
Els coneixements i les competències que aquest màster pretén transmetre constitueixen una bona part del que es coneix com a "Ciències de l'Antiguitat", però és voluntat dels equips que l'impulsen integrar-hi en un futur proper la resta de disciplines que permetran formar veritables especialistes amb una formació sòlida sobre el conjunt del món antic.

En aquesta etapa inicial, abans de la implantació dels estudis de Grau, el requisit d'admissió és el títol de Llicenciat. Serà possible també accedir al màster havent superat els crèdits obligatoris de segon cicle de les llicenciatures que s'especificarà. Seran valorats especialment els estudis en Filologia, especialment, en Filologia Clàssica, Filologia Hebrea i Lingüística, en Història Antiga i Arqueologia, en Filosofia i Teologia.
Segons la procedència acadèmica de l'estudiant, haurà de cursar prèviament alguns dels crèdits d'anivellament previstos.

En el cas que el candidat no disposi de la titulació oficial esmentada en el punt anterior, la Comissió d'admissions del màster tindrà en compte per a admetre o desestimar la seva candidatura els mèrits següents: l'adequació del seu currículum acadèmic i professional, els estudis previs realitzats i les qualificacions obtingudes, el seu coneixement d'idiomes estrangers rellevants per a les disciplines objectes d'estudi del màster i altres criteris específics que dependran de la situació prèvia personal de cada aspirant i que per tant no poden ser especificats aquí, donada la gran varietat de casos possibles.
La Comissió d'admissió del màster podrà introduir proves d'accés per acreditar els coneixements previs
La Comissió d'admissió del Màster estarà formada, almenys, per un professor de cadascuna de les unitats que participin en la seva organització, el qual serà designat pel consell de departament respectiu. Per tal d'assegurar un bon coneixement dels objectius i metodologia del màster els membres de la Comissió hauran de ser alhora professors del màster.

La Comissió d'admissió valorarà els següents criteris, per ordre d'importància:
1. Llicenciatura o grau en els estudis següents: Filologia (Filologia Clàssica, Filologia Hebrea i Lingüística), Història Antiga i Arqueologia, Filosofia i Teologia.
2. Experiència acadèmica i/o professional en els camps d'estudi del màster.
3. L'expedient acadèmic.
4. Coneixement d'idiomes estrangers rellevants per a l'estudi d'aquestes disciplines.
5. Universitat o institució acadèmica on hagi cursat els estudis previs.

Aquest màster (com qualsevol programa d'estudis) pretén que l'alumne adquireixi, fonamentalment, dos tipus de coses: primer que res uns coneixements que el facultin per a ser considerat un especialista en els temes propis de l'estudi, però també, lligades amb aquests coneixements, unes competències i unes habilitats que formen part de tal especialització i alhora els han de facultar per a exercir la seva especialitat en diversos àmbits acadèmics i/o professionals. En aquest apartat, doncs, entenem "competències" no com els coneixements especialitzats que l'alumne haurà d'adquirir (aquests seran definits en els programes de les assignatures), sinó com unes bases generals fonamentals de coneixement i unes aptituds científiques i metodològiques que hauran d'adquirir transversalment en les diverses assignatures i activitats formatives programades.
Aquestes competències hauran de ser graduades segons l'orientació que segueixi l'alumne. Per altra banda, no totes seran igualment necessàries a les diverses orientacions. Tanmateix preferim posar-les totes juntes perquè de la gran majoria tots els estudiants n'hauran d'assolir algun grau,excepte un cert nombre de particularment adequades a l'orientació professional, que detallem en un apartat al final.
En la Taula 1 especifiquem coneixements, capacitats i habilitats que constitueixen els objectius precisos de cada mòdul.


.Competència per accedir als textos en llengua original, mitjançant un grau suficient de coneixement de les llengües de la Mediterrània i l'Orient proper en l'antiguitat.
.Un grau suficient de coneixement dels conceptes fonamentals de les cultures d'aquests àmbits.
.Un grau suficient de coneixement dels períodes històrics de les cultures de l'antiguitat.
.Un grau suficient de coneixement dels actors de les cultures de l'antiguitat.
.Un grau suficient de coneixement de les interrelacions entre aquestes diverses cultures.
.Domini d'eines específiques filològiques d'estudi dels textos.
.Coneixement de temes importants que es plantegen avui en la recerca filològica.
.Capacitat d'estar al dia dels coneixements exposats en l'àmbit de la comunitat científica internacional.
.Capacitat per comprendre i integrar els elements culturals comuns a Europa.
.Coneixement de la pervivència de la tradició literària i cultural de l'antiguitat.
.Coneixement instrumental avançat d'almenys dues llengües de les que s'utilitzen regularment en aquests estudis (anglès, francès, italià, alemany).
.Domini d'eines bibliogràfiques.
.Domini d'eines informàtiques i telemàtiques.
.Capacitat per elaborar recensions.
.Habilitat per utilitzar la terminologia crítica filològica.
.Sensibilitat per a la interpretació de textos procedents d'èpoques no contemporànies.
.Capacitat d'acostament crític i científic als textos.
.Capacitat per identificar les qüestions de fons
.Claredat i rigor en l'avaluació crítica dels arguments.
.Habilitat per a la síntesi, l'anàlisi i la construcció d'arguments correctes, i també per a la identificació de fal·làcies.
.Habilitat per reconèixer errors metodològics, recursos retòrics, saber convencional implícit, pressuposicions tàcites, vaguetat i superficialitat.
.Habilitat per considerar idees i maneres de pensar poc familiars, i per examinar críticament pressuposicions i mètodes.
.Precisió de pensament i d'expressió en l'anàlisi i formulació de problemes controvertits i complexos.
.Habilitat per moure's entre generalització i discussió detallada, inventant o descobrint exemples que permetin sostenir o desafiar una postura, bo i distingint les consideracions rellevants de les irrellevants.
.Capacitat per elaborar un punt de vista propi, fonamentat en un coneixement elevat de la tradició cultural i de la bibliografia.
.Capacitats argumentatives específiques per defensar un punt de vista propi amb arguments científics.
.Rapidesa per reconèixer les ocasions d'utilitzar doctrines històriques per il·luminar debats contemporanis.
.Facilitat per traspassar els límits de temes o matèries tradicionals, tenint en compte les possibles limitacions i virtuts d'altres disciplines o pràctiques.
.Habilitat per identificar elements del debat filològic fora de l'acadèmia.

Competències i habilitats personals:
.Bona voluntat per avaluar arguments contraris, per formular i considerar els millors arguments en pro de diverses opinions, i per identificar els elements més febles de les opinions més persuasives.
.Honestedat per reconèixer la força de les conclusions garantida per una avaluació acurada dels arguments pertinents.
.Respecte profund envers l'ètica i la integritat intel·lectual.

Competències particularment convenients per a les diverses orientacions professionals (cal tenir en compte que no totes les competències seran igualment necessàries per a tots els estudiants).
Els àmbits ocupacionals generalment previstos per als postgraduats en estudis de l'antiguitat són l'ensenyament, editorials, sectors dels mèdia en el vessant humanístic i cultural, ciències cognitives, lingüística computacional i intel·ligència artificial, recursos humans, publicitat creativa, animació cultural, institucions oficials ...

.coneixement suficient dels problemes plantejats per la tradició cultural, que permeti exposar-los d'una manera clara.
. coneixement suficient dels problemes plantejats per la tradició cultural, que permeti elaborar-los d'una manera creativa.
. coneixement suficient dels problemes plantejats per la tradició cultural, que permeti una certa prospectiva.
.domini dels procediments bàsics del treball intel·lectual (comentari de text, assaig...)
.capacitat de treballar en equips docents multidisciplinars.
.capacitats de comunicació.
.capacitats per traduir textos de tipus divers.
.coneixement d'eines psicopedagògiques d'accés als estudiants.
.coneixement de tècniques de resolució de conflictes interpersonals i en grups petits.
.coneixement bàsic de tècniques editorials.
.coneixement bàsic del funcionament dels mitjans de comunicació.

L'objectiu és que l'alumne adquireixi competències transversals que el facultin per iniciar una carrera professional o acadèmica. Per assolir aquest objectiu l'alumne obtindrà una formació sòlida que li permetrà desenvolupar les següents capacitats i competències:
1. Capacitat per adaptar-se a noves situacions i per estendre els conceptes estudiats per tal d'implementar procediments de resolució de nous problemes.
2. Capacitat per a la creativitat i per generar idees i coneixements nous.
3. Capacitat per relacionar els coneixements adquirits i de fer-los servir per adquirir-ne de nous.
4. Capacitat d'anàlisi i resolució de problemes complexos.
5. Capacitat per a la crítica i l'autocrítica.
6. Capacitat per integrar-se en un equip i cooperar eficientment en un grup de treball.
7. Capacitat per comprendre els problemes plantejats en altres àmbits científics.
8. Domini de tècniques de comunicació oral i escrita.
9. Capacitat de comunicar de manera efectiva, clara i rigorosa idees, plans i conclusions a audiències tant expertes com no expertes.
10. Capacitat d'ensenyar i de divulgar els coneixements en l'entorn social.
11. Capacitat per escriure articles científics segons l'estil de les revistes del camp.
12. Capacitat per donar conferències ben estructurades, clares i rigoroses tant a audiències formades per especialistes com a audiències no expertes.
13. Capacitat per identificar les àrees en què els cal formació, corresponents a mancances o bé a temes emergents.
14. Capacitat d'aprenentatge autònom.
15. Capacitat d'escoltar atentament presentacions o exposicions complexes.
16. Capacitat de llegir acuradament una gran varietat de material tècnic i no tècnic.
17. Capacitat d'utilitzar les biblioteques amb eficàcia.
18. Capacitat de recordar informació rellevant i adduir-la en el moment en què es fa rellevant.
19. Capacitat per ordenar o organitzar un corpus complex d'informacions.
20. Capacitat de gestió dels límits temporals o terminis del treball propi.
21. Capacitat per afrontar situacions noves.
22. Habilitats com a mínim d'usuari en les diverses àrees de las tecnologies de la informació.

Aquestes capacitats es desenvoluparan (bàsicament) a les hores de seminari que algunes assignatures incorporen, on l'alumne, a més de participar-hi activament amb preguntes, comentaris, etc., haurà d'exposar alguns temes durant el curs i discutir-los críticament amb els participants en el seminari. Les activitats dels seminaris de recerca organitzats pels professors del màster en què participin també hi contribuiran. Finalment, els estudiants que realitzin treballs d'iniciació a la recerca, hauran d'exposar-los i defensar-los en públic en un dels seminaris de recerca. La preparació, realització de l'exposició i defensa del treball contribuirà molt al desenvolupament d'algunes d'aquestes capacitats.